dimarts, 1 de maig de 2012

1 de maig


Avui es 1 de Maig.
Jo no se l’historia del 1 de Maig, però avui l’aprendré. “La primera y gran necesidad del presente, para liberar al trabajador de este país de la esclavitud capitalista, es la promulgación de una ley por la cual la jornada de trabajo deba componerse de ocho horas en todos los Estados de la Unión Americana. Estamos decididos a todo hasta obtener este resultado”.(font: UGT)

Fa molts anys vaig veure una peli “ Zacco et Vancetti ” estava be.


Anava de la lluita sindical a no se on, on passava no se que, a no se qui, no se quan.
Jo recordo els moviments obrers d’antuvi, on ser obrer era un orgull, una classe, una condició i una manera de ser.
Les lluites de la SEAT a Zona Franca, la PEGASO a Sant Andreu, la construcció a tot el cinturó obrer de Barcelona.

Sempre en la meva modestíssima opinió, crec, que això ja no existeix.

Si ara tornem al carrer es perquè ens toquen la butxaca, no la classe.
No tenim l’orgull de classe, ja no som treballadors;  Som: Auxiliars mèdics, treballem a una empresa de Conssulting, som tècnics en manipulació de estris fustils o d'estris d'habitatge, encara que íntimament, sapiguem que som fusters i paletes


Ens diuen el que fa la ma dreta però, enseguida urgeix que la esquerra no ho sàpiga
Fa vergonya ser treballadors?
El veí es: Encarregat, supervisor a la secció, Manager System... i te un BMW o una caseta a l’Empordà

Els Sindicats intenten, aglomerar una classe que ja no existeix, i els obrers intenten aglomerar-se en uns sindicats que tampoc existeixen.
Be, si existeixen en tan que defensors de causes nobles; Hi son quan t’acomiaden de la feina, (cobrant una pasta ganssa al company acomiadat,  per el seu assessorament legal), quan tot dinant amb el ministre de torn, es desfan en elogis per aquest VIÑA DEL DUERO , (que si be te cos, no acaba de ser lo afruitat que s’esperava), la majoria de cops ja no recorden a que havien anat; ahhh siii: a dinar!!!!!
Per sentir-nos obrers, nomes cal que sapiguem on estem, que no intentem ser qui no som, "ets tu qui reps de mi ; Jo de tu cobro un sou" (d’una cançó de l’Ovidi )

Abans que ens toquin la borsa, la minvada borsa dels diners, hauríem d’estar junts, colze amb colze, com obrers, com germans, “si ens toquen a una ens toquen a totes”
Crec,que en aquest mon, sobren “jefecills”i manquen obrers

Nomes tenen valor –els diners- si amb qui has de negociar te’ls valora.
Hi haurà un dia en que no faran falta
No fan tanta falta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada