dijous, 3 de maig de 2012

Un bitllet de 50

Els bitllets de cinquanta euros (amb altres bitllets no ho he pogut comprovar) tenen un efecte singular en alguna gent (tampoc ho he pogut comprovar amb tot el mon, per raons d’agenda), aquests bitllets deia, fan canviar el aspecte exterior d’algunes persones.
http://www.que.es/archivos/201006/dinero_billetes_n-365xXx80.jpg

El cas que m’ocupa i em preocupa es el de un senyor que per telèfon, tenia un caràcter aspre, tosc, gairebé desagradable, amenaçant... I que es va convertir en una Mare Teresa de Calcuta osonenca, en tenir a les seves mans un grapat , important, d’aquest miraculós material.

Em sap greu no haver-lo conegut personalment abans del seu canvi sobtat de personalitat.
Haguéssim fet una bona parella, potser passejaríem pels camps florits de Califòrnia, o ens xutaríem qualsevol cosa estimulant en vena, i ens hauríem arribat a estimar, estic segur.

El nomenat anteriorment senyor osonenc no crec que sàpiga qui es la Mare Teresa de Calcuta, i es possible també que per ell estigui be que això sigui així.
A vegades es millor la falta de coneixement, que el dit: A siiiiiiiiiii, la dels “indieeeeets”
No crec que sàpiga tampoc de solidaritat, ni de cooperativisme, ni de igualtats. Viu en un mon diferent, on l’èxit, l’arrogància, els cotxes i les senyores luxosos/as son el seu horitzó i, o l’ha tocat, o el tocarà ben aviat aquest horitzó.

Amb aquesta mateixa ma amb que ha tocat aquest suposat èxit, tocarà al fill de la veïna, a la/el amant, al del quiosc de diaris, a un client, a un nen que surt de la guarderia li rascarà el caparró, comprarà loteria i tocarà la venedora cega, es lleparà la punteta del dit índex per a passar el full del diari que rellegeix en veu mooolt baixa al bar, tossirà al metro, escopirà a terra al carrer...
I, com si fos una malària o un dengue qualsevol, anirà encomanant el seu estat a totes les persones.
Cada dia al CAP rebrà (nomes de dia, a la nit tanquen) de deu a dotze consultes de persones, amb els mateixos símptomes.

 El sr. d’osona sentirà un moment curt de vergonya per el seu posat pagesot, mirarà a tothom per sobre de l’espatlla i dirà: cada cop en som mes. Es posarà el grapat important de bitllets de 50 a la butxaca i es notarà el bony al pantaló com si trempés
- “Amb el que ens esta caient  a sobre, no mes ens faltaria tenir que passar per urgències.
I si hem de pagar la visita ?”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada