dissabte, 2 de juny de 2012

TINC UNA AMIGA QUE HA ADOPTAT UN GOS

Tinc una amiga, una molt volguda amiga, a qui el metge de capçalera li ha receptat un gos.

Ni corta ni perezosa, ja la veus el passat dissabte anant amb tota la cort de la seva família, unes 1256 persones i un ca, a un lloc d’aquest on adoptes un gos i et sents be.
Molt millor que anant al psicòleg o a una màquina d’aquestes que posen als centres comercials o a la porta dels museus. Maquines expenedores de gossets, gatets, iguanetes, colibríets i qualsevol animal, al que es pot disminuir el nom, de manera que diguis cadell de la forma mes ridícula possible i on per una fracció entera de moneda (encara no es pot pagar amb targeta), passes a ser company/amo d’una mascota, (es un nom ben lleig aixó de mas-cota, sembla un restaurant de muntanya).

Ella dirà el que vulgui però jo crec que li han donat mig gos.
Es mono però li falta un tros de pota, en concret 4 trossos. Es de marca Basset com el de la casa de sabates Hush Puppies (que vol dir: fer callar mascotes), no te pedigrí ni tan sols una bona línea de sang; es un gos, gos.
De nom li ha posat Alberquí en record del malauradament desaparegut oli.(snif).

El primer problema gros que ha tingut es el de trobar on duia les instruccions i el prospecte d’us, l’animalet.
Desprès llegir i interpretar
- La “posologia”:
En principi com es pren un gos? En deju?, despues de las comidas? L’has de sacsejar abans de prendre-te’l?
- El segon problema ha estat la dosi:
Quan de gos has de prendre? 50 ml? Una culleradeta? Com es fa una culleradeta de gos?
- La composició:
Com sempre, no l’ha mirat -a tu que t’importa l’excipient que porta un gos-
- Els efectes secundaris:
Aquí hauríem de parlar d’uns coixins (que en pau descansin) que tenia a la saleta, i alguna altre cosa que ha passat a millor vida.
- Interacció amb altres medicaments: (pensem que li ha receptat un metge i per tant deu ésser un medicament)(dos punts un altre vegada)
Com no canviï es un animal sociable i ditxaracheru.
-Aspecte del producte i contingut de l’envàs:
Que voleu que us digui: ...un gos.

Era hora que un sr. Doctor , una persona que ha estudiat tant i tant, i tant, sobre limfomes, berrugues, pus, sang, pústules o caspa, es dignes a receptar coses que no surten de laboratoris farmacèutics, fent cas de l'a benvolguda Teresa Forcades.
El que em fa patir una mica es que quan la esmentada industria se’n assabenti, tot i que estem submergits en una crisi moooooooooolt gran, tindrem supositoris de gamba, cataplasmes de cérvol, pomades de baba de cargol amb moc de senglar, pegats de goril·la, injeccions de cuc de terra i diverses coses sempre que siguin caríssimes i s’hagin de comprar en farmàcies i “bajo prescripción facultativa”.

 Els visitadors mèdics seguiran oferint vacances pagades a Honolulu als senyors doctors mèdics a canvi de que patrocinin els polvos de llàgrimes de cocodril per a les nafres de les ungles dels peus, en contes de dir senzillament que et rentis.
Costarà de canviar les coses però: un altre mon es possible, encara que la “prima de riesgo“ segueixi tan fotuda.
No pot anar al metge perquè ha perdut els papers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada