dilluns, 5 de novembre de 2012

VINGA BABA !!!!!, VINGA CARGOLS !!!!!.

Si que en la proximitat del fred, tot prenia un altre ritme, la gent ja no s’estava a les terrasses dels bars, fora d'aquell sr. que va morir fa dos nits de congelació.

Aquell any, jo havia decidit fer alguna cosa que es fes notar, que marques una fita de excentricitat i/o modernor a la meva absurda vida.

Seria una variació en el vestir ?
Una variació en el tipus  d'alimentació?

En la manera de veure la vida?
Una variació en el raonament polític que inclouria, com no que, en ser independentista s’arregla tot i es curen fins i tot els peus plans?

Seria, no mes una variació gairebé inapreciable en la manera de coixejar?

Encara no ho sabia, però esperava cada dia un senyal que em fes entendre que començava el meu periple canviador de vida
Com cada mati, em veien venir, duia un sac a la esquena un tratjo estripat... Ui no!!

Deia, que com cada mati, em vaig llevar quan encara estaven a mig posar el decorat del barri, que si arbres, xeringues, fonts, llambordes, caques de gos -mes o menys seques amb relació a la seva antigor-.

Vaig prémer el boto vermell del comandament de la TDT. Va sortir una senyora que duia una baba de cargol a sobre del braç,  impedint que es veiessin els reguerots de vellor que sens dubte la senyora i el seu braç tenien, immediatament en cosa de 9 minuts, va sortir una altre sra. a qui li sortia el pit per el costat de  un  sostenidor maldestre, però això s’havia acabat amb el revolucionari sistema de sostenir pits que li presentaven.
Així vaig seguir una llarga estona, fins que la meva neurona, orfe ella, em va avisar de que ja n'hi havia prou de cultura comercial.

Però res seria igual.
Com  un macro interruptor neuronal es va encendre la meva maquina de rumiar negocis:

Faria sostens per a cargols, a qui se’ls hi caigués la baba en veure un pit que surt per el lateral d’un sostenidor antic i obsolet, i això ho faria com a emprenedor que sóc i modern, i em donarien subvencions, i s’acabaria la crisi i tothom tornaria a tenir BMW's i a menjar sopa i tenir corbates i menjaria tofu cada dia  i nomes menjaria coses que no fessin ombra i donaria feina a tothom i vinga baba i vinga sostens i vinga cargols!!!

Que maca és la vida!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada