No ens deixem fer nusos

Voleu dir que tothom ha de pagar impostos?

La paraula impost (del llatí impŏsĭtum, part. pass. de imponĕre, ‘imposar’) oi que sona malament?

galionar.blogspot.com

No sona millor “criteri-solidari”?

op3stlluisreportersdelblog.blogspot.com

 

Ens grada que ens imposin coses?

Estic completament d’acord en co-pagar una despesa lògica, encara que no sigui en diners, també entenc que el que es lògic per a mi no ho sigui per un altre ciutadà.

Però també penso que hi ha unes coses que son in-aplaçables, com les despeses que segons la constitució (que sembla que tot ho sap) existeixen i pertoquen a tots els ciutadans

  




 -        Menjar

       -        Tenir un sostre

       -        Vestir

       -        Ésser atès en el cas d’estar malalt

       -        Ésser atès en el cas de no estar-ho

       -        Ésser estimat

Entenc que es complicat, el criteri d’estalviar-te una despesa esta íntimament arrelat en les persones des de el moment en que va existir el diner.

Es important entendre que aquest element (el diner) es al mig de gairebé tots els

conflictes.

No es important la fam mundial, es repugnant que menjar valgui diners.

No es important tenir un sostre, es repugnant que tenir-ne valgui diners.

No es important un braç trencat, es repugnant que fins per a tenir cura d’això hi posem un preu.

És important (això si, és important) estimar i que t’estimin.

Avui en dia per això últim la gent paga especialistes que t’escolten, o ho fan veure des de darrera de les seves ulleres d’especialista, sense vidres en la majoria de casos, assentint amb el cap de manera mecànica mentre  repengen la barbeta en la ma i el seu conscient és entre les cuixes i el cul d’aquella noia/noi, cabell panotxa, que ha pujat amb ell/ella a l'ascensor.

Tot es molt senzill, i els diners ho compliquen tot de manera ridícula.

Jo no aspiro a ser més que un altre.

No puc dinar dues vegades, se’m posarà malament, sobre tot si penso que tu no ho has pogut fer cap vegada.

A mi no em preocupa l´Euro, l'índex de la borsa, la “prima de riesgo” entre altres coses, perquè no se qui és la “prima” ni en “riesgo”, ni en tinc de diners. No es el meu mon.

Si que em preocupa que a Camerun uns nens sord/muts depenguin de la ajuda d´ONG’s per a tenir llibretes, que a Somàlia no sàpiguen que es un fricandó, que a Ripoll hagi pares que miren als fills quan mengen perquè no en n’hi ha per a tots.

No ens deixem enganyar; Ens parlen de coses que no ens pertanyen com si ens hi anés la vida.

Ens em de treure la vergonya del no tenir i el foradet que queda omplir-lo amb l’orgull de tenir l´humanitat per destí.

Nosaltres som senzills no ens deixem fer nusos.

M'agradarà poder agrair a la meva amiga Sara el que em deixi remenar les seves fotografies, fa unes fotos precioses, i un acompanyament de vida, excepcional Gracies de debò, amiga meva