 |
| Foto: SaraMaria |
Tinc prou anys per saber que no se massa cosa
mes que el que em vulgueu explicar
No estic de tornada de res, perquè segurament no he arribat a cap lloc
Estic engolit en una situació estranya, una
situació en que una persona, que sabés qui era Kafka en diria “Kafkiana”
A aquestes alçades de vida , quan la gent
comença a apagar-se , jo m’encenc
M’encenc en veure coses que a mi em semblen
injustes i ja no em fa por gairebé res, ni tan sols dir-les o cridar-les als
carrers.
Estem , tots, immersos en una situació on el gran es menja al petit en contes de tenir-ne
cura.
On, el propietari d’una casa,on has viscut 20
anys, no entén, o ho fa veure, que no puguis pagar els últims rebuts quan ho has fet sempre.
On, els bancs que han estafat a “Déu i a sa
Mare“, desnonin a unes famílies que no poden pagar una hipoteca a la que es varen comprometre en una situació
distinta a la que tenim ara.
On un govern
negui assistència sanitària a una gent, que, mes que possiblement, hagin
fet aquestes mateixes cases de les que parlàvem,
per el fet que estiguin vivint aquí
sense els papers que acrediten el seu estat d’esclau reglat
On mares estan alimentant als seus fills,
perquè alguna entitat , normalment de voluntariat, no oficial, els hi
fa arribar llet de nadó, que el laboratori farmacèutic concret, es fa pagar a
preu d’or.
On........
Si contem, per sobre, devem de ser molts mes
els que no podrem alimentar els nostres fills , anar al metge, pagar un
lloguer, una hipoteca, ni tan sols treballar, que el resta de mortals
Es molt dur pensar en que els nostres fills,
els nostres joves, estaran tota una vida en aquesta situació
HO ESTARAN SI VOLEN O SI VOLEM
Nosaltres pararem els llits dels qui han de
dormir en endavant
Som
nosaltres qui sabem que viure no es això
Som nosaltres qui varem començar a fer anar la
paraula solidaritat
No mes estimant molt al proïsme podrem passar
per la vida dient : això, una part petita d’això, ho varem canviar amb la meva
gent
Que maco no? Que senzill.
No pensis mai que això et cau lluny , que no
t’afecta
No
deixem que s’escoli entre els dits com arena
No mes, fluïm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada