La, la, la... Vaig cantant pel carrer de la
manera mes desenfadada possible que ja es va concretar l’any passat en el
congrés de Elx de passejadors semi-urbanites i inconscients, en ciutats de
menys de 100.000 vilatans.
MIRANT AL LLADRE DE BALCONS in.directe.cat |
Un dels balcons que afortunat ell, gaudeix de
la meva clara, concreta i escrutadora mirada, esta sent violat, transgredit,
abusat, forçat, en ple dia, sota la llum immaculada i tèbia d’un sol d’hivern.
On ha quedat la vergonya sana del que viu del
proïsme? L’orgull de la gent que viu dels qui no hi son a les cases a l’hora en
que ell si hi és ?
Aquella dignitat de l’ofici ben fet, el no fer
soroll, sobre tot no ser violent, aquell clec que es busca en la ultima volta
del pany.
Ja no parlem de l’uniforme. El descric i
començo per el cap:
-
Passamuntanyes, el mes fosc
possible, si es negre millor.P
Del assamuntanyes dir que és important, molt important, que l’obertura dels ulls coincideixi amb
la part anterior de la cara, en el cas contrari- que no hi coincideix-hi-
acostuma a acabar en una trista historia
-
Jersei gruixut de llana, també
fosc
-
Pantalons de vellut negre
-
Botes no massa lluentes, per a no
provocar reflexes, (tan de mal que han fet els reflexes)
-
Sac amb el símbol del dolar
estampat al mig
-
Cordes que duràs lligades en
cercle i portaràs penjades del braç, no com un cistell de caçar bolets si no
com una borsa d’esport entre l’espatlla i el braç
-
A la mà que queda lliure, fa molt
bonic dur-hi una pota de cabra gran, o una perpalina en el seu defecte (si no
se’n té no passa res)
Quan em vull donar
conte es l’hora de fer el meu te, verd ell.
Així que me’n hi en
vaig, i ni tan sols em recordo del senyor de vermell que escalava la façana de
la vivenda d’una manera tan poc professional, tan d’afeccionat tan xapusser.
Passo, que no em
paro, per el costat d’uns Municipals que estan posant una multa a un carruatge
arrossegat per a rens, el qual te dues de les rodes laterals pujades sobra la
cera. Dubten en fer venir la grua, car els poden incriminar en un segrest de
bestioles no autòctones i això es greu i una macula per a qualsevol historial
laboral.
De tot el uniforme
que os he comentat, nomes duia el sac i les negres botes, al cap ni
passamuntanyes ni res, tan sols un gorret
vermell amb una borla i per a mi , que no m’agrada criticar a ningú, tenia fins
i tot un clar sobre-pes.
Cada cop queden menys professionals de res