el meu conte de Nadal

La, la, la... Vaig cantant pel carrer de la manera mes desenfadada possible que ja es va concretar l’any passat en el congrés de Elx de passejadors semi-urbanites i inconscients, en ciutats de menys de 100.000 vilatans.

MIRANT AL LLADRE DE BALCONS                                 in.directe.cat

Un dels balcons que afortunat ell, gaudeix de la meva clara, concreta i escrutadora mirada, esta sent violat, transgredit, abusat, forçat, en ple dia, sota la llum immaculada i tèbia d’un sol d’hivern.

On ha quedat la vergonya sana del que viu del proïsme? L’orgull de la gent que viu dels qui no hi son a les cases a l’hora en que ell si hi és ?

Aquella dignitat de l’ofici ben fet, el no fer soroll, sobre tot no ser violent, aquell clec que es busca en la ultima volta del pany.

Ja no parlem de l’uniforme. El descric i començo per el cap:

-         Passamuntanyes, el mes fosc possible, si es negre millor.P      

      Del assamuntanyes dir que és important, molt important, que l’obertura dels ulls coincideixi amb la part anterior de la cara, en el cas contrari- que no hi coincideix-hi- acostuma a acabar en una trista historia

      -         Jersei gruixut de llana, també fosc

      -         Pantalons de vellut negre

      -         Botes no massa lluentes, per a no provocar reflexes, (tan de mal que han fet els reflexes)

      -         Sac amb el símbol del dolar estampat al mig

-         Cordes que duràs lligades en cercle i portaràs penjades del braç, no com un cistell de caçar bolets si no com una borsa d’esport entre l’espatlla i el braç

-         A la mà que queda lliure, fa molt bonic dur-hi una pota de cabra gran, o una perpalina en el seu defecte (si no se’n té no passa res)

Quan em vull donar conte es l’hora de fer el meu te, verd ell.

Així que me’n hi en vaig, i ni tan sols em recordo del senyor de vermell que escalava la façana de la vivenda d’una manera tan poc professional, tan d’afeccionat tan  xapusser.

Passo, que no em paro, per el costat d’uns Municipals que estan posant una multa a un carruatge arrossegat per a rens, el qual te dues de les rodes laterals pujades sobra la cera. Dubten en fer venir la grua, car els poden incriminar en un segrest de bestioles no autòctones i això es greu i una macula per a qualsevol historial laboral.

De tot el uniforme que os he comentat, nomes duia el sac i les negres botes, al cap ni passamuntanyes ni res, tan sols un gorret vermell amb una borla i per a mi , que no m’agrada criticar a ningú, tenia fins i tot un clar sobre-pes.

Cada cop queden menys professionals de res