SANT ESTEVE

        Com les tardes d’estiu, llargues i avorrides, mandroses (tot i  que tinguis moltes coses a fer), així és per a mi, aquest dia de Sant Esteve.

Ara, d’aquí a una estona, em vestiré i agafaré les meves eines per anar a veure una gent que, segurament,  com jo, necessiten dels demés per a poder sentir-se bé.Tan egoistes com som...

 Rambla avall fins al carrer Sant Pau, Sant Pau avall  fins a ... etc...

Quanta gent vinguda d’arreu no celebra la nostra festa: alemanys, francesos, nord-coreans, sud-coreans, anglesos, venusians, saturnins, martencs i moltes més ètnies i persones de l’univers. Quina gracia! (no que siguin de fora, sinó que no coneguin la nostrada festa “Estevil”)

A Varsòvia, on jo no he estat mai, segur que és festa i els nens passegen amb globus a les mans amb la fe que el Para Noel, els ha deixat un univers de coses noves a casa de la tieta Estrotinova, jo m’ho imagino així i em fa content pensar que  sigui així.

A Barcelona és festiu.

Només algunes cadenes comercials obren, amb l’avarícia de procurar-se unes magres vendes, per a pal·liar la situació magra de les caixes enregistradores.

Alguns  -per no dir tots- els “paquis “ del trajecte, inclosos barbers dels que -dit sigui de pas- jo no voldria cap final feliç, també obren.

La resta de botigues romanen tancades en un dia tan assenyalat com estrany i dispers

A la tradició catalana es celebra tal dia com avui, perquè, segons va dir el bou al seu amic, l’Àngel anunciador, (L’Àngel, gaudia d’un lloc de guaita privilegiat i insegur, recordeu el seu posat matusser a sobre de qualsevol arbre que estigués envoltat de pastors, i amb les ales obertes per si queia)

          El nen Jesús,  aprofitant que la Verge havia anat a fer uns canvis (tenia els tiquets de tots els regals que rebia el Nen) i usant al seu favor  la circumstància  de que St. Josep estava distret veient com es banyava una pastoreta al riu de paper de plata, Jesús, va anar a un  bar que hi havia a Sant Joan de les Abadesses , que s’anomenava : ”Ca l’Esteve”, -ara es diu d’una altra manera-, a que li escalfessin el “ bibe”

En veure tan il·lustríssim personatge, l’Esteve, que així es deia l’amo del bar, va escalfar, massa i tot ,un gall que corria per allà, d’aquí ve la cançó que diu :

•                 EL MATI DE SANT ESTEVE...
•                 ELS GALLS  JA NO CANTARAN....
•                 ETC...ETC..ETC...

I també ve d’aquí que celebrem la festivitat d’aquest dia.

Crec.

Per castigar aquesta acció tan reprovable del bou “xivato”, el Sant Pare Benet  XVI,          ha dit que: mai, però mai, mai més, es tornaria a posar les imatges del bou i la mula       en un pessebre. El bou per el que havia dit i la mula per si havia xerrat alguna cosa a alguna amiga, que mai se sap.

aixo dels desnonaments no fa cap a res pero s'ha d'aprofitar qualsevol ocasio per a reivindicar-ho

Amics tots, se’m fa molt més difícil inventar-me una historia que faci creïble que els Mags de l’Orient són andalusos, però prometo esforçar-me i intentar fer-la possible.

Polèmica en el tercer i últim volum sobre la vida de Crist que ha escrit Benet XVI. A l’últim llibre, La infància de Jesús, diu que Melcior, Gaspar i Baltasar venien de Tartessos, un regne que els historiadors situen en algun punt de les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla. Per tant, els Reis Mags eren andalusos.