Molt millor que anant al psicòleg o a una
màquina d’aquestes que posen als centres comercials o a la porta dels museus.
Maquines expenedores de gossets, gatets, iguanetes,
colibríets i qualsevol animal, al que
es pot disminuir el nom, de manera que diguis cadell de la forma mes ridícula
possible i on per una fracció entera de moneda (encara no es pot pagar amb
targeta), passes a ser company/amo d’una mascota, (es un nom ben lleig aixó de
mas-cota, sembla un restaurant de muntanya).
Ella dirà el que vulgui però jo crec que li
han donat mig gos.
Es mono però li falta un tros de pota, en
concret 4 trossos. Es de marca Basset com el de la casa de sabates Hush Puppies
(que vol dir: fer callar mascotes), no te pedigrí ni tan sols una bona línea de
sang; es un gos, gos.
De nom li ha posat Alberquí en record del
malauradament desaparegut oli.(snif).
El primer problema gros que ha tingut es el de
trobar on duia les instruccions i el prospecte d’us, l’animalet.
Desprès llegir i interpretar
- La “posologia”:
En principi com es pren un gos? En deju?, despues de las comidas? L’has de sacsejar
abans de prendre-te’l?
- El segon problema ha estat la dosi:
Quan de gos has de prendre? 50 ml? Una
culleradeta? Com es fa una culleradeta de gos?
Com sempre, no l’ha mirat -a tu que t’importa
l’excipient que porta un gos-
- Els efectes secundaris:
Aquí hauríem de parlar d’uns coixins (que en
pau descansin) que tenia a la saleta, i alguna altre cosa que ha passat a
millor vida.
- Interacció amb altres medicaments: (pensem
que li ha receptat un metge i per tant deu ésser un medicament)(dos punts un
altre vegada)
Com no canviï es un animal sociable i ditxaracheru.
-Aspecte del producte i contingut de l’envàs:
Que voleu que us digui: ...un gos.
Era hora que un sr. Doctor , una persona que
ha estudiat tant i tant, i tant, sobre limfomes, berrugues, pus, sang, pústules
o caspa, es dignes a receptar coses que no surten de laboratoris farmacèutics,
fent cas de l'a benvolguda Teresa Forcades.
El que em fa patir una mica es que quan la
esmentada industria se’n assabenti, tot i que estem submergits en una crisi
moooooooooolt gran, tindrem supositoris de gamba, cataplasmes de cérvol,
pomades de baba de cargol amb moc de senglar, pegats de goril·la, injeccions de
cuc de terra i diverses coses sempre que siguin caríssimes i s’hagin de comprar
en farmàcies i “bajo prescripción facultativa”.
Els visitadors mèdics seguiran
oferint vacances pagades a Honolulu als senyors doctors mèdics a canvi de que
patrocinin els polvos de llàgrimes de cocodril per a les nafres de les ungles
dels peus, en contes de dir senzillament que et rentis.
Costarà de canviar les coses però:
un altre mon es possible, encara que la “prima de riesgo“ segueixi tan fotuda.
No pot anar al metge perquè ha
perdut els papers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada