Això que os vaig a
explicar és un cas real, el protagonista: jo mateix.
Em dic Albert tinc
53 anys (gairebé 54) i des de fa moolts anys que pago religiosament una cosa
que s’ha donat a conèixer amb el nom de
“AUTÒNOMS“ i que crec que va sent el moment que algú digui que, per les
mancances que suposa als treballadors, és una estafa més que ens hem trobat
feta.
Tinc molt clar que
hi ha diferents associacions de “AUTÒNOMS“ que estan fent des de fa molts anys
una feina encomiable de protecció i ajuda als companys, que com jo, treballen per
compte propi.
Jo tenia un taller
artesanal de tapisseria. Arrel de la gana voraç dels bancs, la “crisi” i
coincidint amb una mena de malaltia que tinc, vaig tenir que tancar ara deu fer
uns 2 anys, i deixar al carrer un noi que tenia treballant des de feia uns 8
anys, la qual cosa (despatxar-lo) em va fer retardar la decisió de tancar, fins
que no vaig poder més.
Fins ara, i desprès
de tres anys de processons per a diferents visites mediques, no havia estat
diagnosticat.
Ara si ho puc dir:
tinc una ESCLEROSI LATERAL PRIMÀRIA. Fins ara he tingut que anar sentint coses
com que feia “cuento”,
“esto que tiene usted lo tiene mucha gente”, “si tuviéramos un diagnostico”...
Ara ja no. Sóc una merda diagnosticada legalment
En el últim període
de temps en que vaig tenir el meu negoci obert, vaig acumular un deute amb la
seguretat social, així com amb bancs, algun proveïdor i crec que poca cosa mes.
Ara quan necessito
de “la Seguretat Social” (quina fal·làcia de nom), em fan dur tots els papers
per a cobrar una invalidesa i, com a resposta dels meus "benefactors”,
rebo una carta que em diu que no em poden donar cap pensió, car no estic al
corrent de pagaments amb la seva entitat.
Quan dic que no em
puc comprometre a pagar res si no tinc un ingrés regular, em diuen que ho
entenen però que la llei es molt clara en aquest punt, i em treuen un carregament
de fotocopies del “BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO“ que donen suport jurídic a la
seva resposta. El que demostra un cop més que, des de el meu humil punt de
vista, no sempre la llei i la justícia van agafades de la ma.
Visc a casa d’una
amiga que m’ha recollit (cosa d’amics), m’he tingut que malvendre una furgoneta
que tenia per pagar embargaments, deixar casa meva, el meu negoci...
Sóc molt mes feliç
que abans, gaudeixo de la solidaritat de la meva gent, me’n adono que no fa
falta consumir per viure, comprar més del que necessitem, però íntimament em
sento enganyat un cop més.
Aquesta no es “la
moto“ que em varen vendre al seu dia.
Quan estiguis
malalt i vell la Seguretat Social ”tindrà cura de tu.
I una MERDA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada