Jo m'invento moltes histories

Extret de llibrevell.cat

Jo m’invento moltes histories.

Si jo sabés escriure seria un escriptor famós, tancat en el seu estudi, emboirat de fum i d’alcohol, com un personatge de pel·lícula en blanc i negre.

Si jo sabés de plantes seria un jardiner, saludant a la senyora de la casa quan, en arribar el cap de setmana es presentès acompanyada de un seguici d’amics, amb el meu davantal de jardiner i  la meva paleta de jardiner.

Si  jo sabés de malalties seria metge, un bon metge, passaria consulta a casa del malalt per tal de ser el mes proper possible amb ell i amb el seu patiment, i li miraria el pus del coll amb una mica d’ aire de: ja t’ havia dit que no anessis descalç...

Si sabes escoltar dins meu, llençaria els mòbils i telèfons que m’interrompen quan penso.

Si n’entengués de peix seria peixater, alt i gros com gairebé sempre m’imagino als peixaters (serà per el meu amic Jaume), i parlaria amb les senyores que si això, que si allò altre i m’eixugaria les mans de sang de peix al davantal de peixater -que es diferent al de jardiner.

El meu problema es que no se res de res, de res, i això em crea molt mal rotllo.

Em fa por que un dia em desperti tot essent un escriptor, que poda unes angines d’aquelles que donen tanta febre a una orella sorda d’una cabra de mar.

Extret galeria flickr de  wsrmatre

Per això jo m’invento moltes histories i així no m’adormo i, com no puc dormir, escric i quan em canso, faig de metge, de jardiner, d’orella, de peixater.                                

Si os plau que algú m’ajudi...

In memoriam del meu barman preferit (tu ja m’entens cari)