El cas que m’ocupa i em preocupa es el de un
senyor que per telèfon, tenia un caràcter aspre, tosc, gairebé desagradable, amenaçant...
I que es va convertir en una Mare Teresa de Calcuta osonenca, en tenir a les
seves mans un grapat , important, d’aquest miraculós material.
Em sap greu no haver-lo conegut personalment abans
del seu canvi sobtat de personalitat.
Haguéssim fet una bona parella, potser
passejaríem pels camps florits de Califòrnia, o ens xutaríem qualsevol cosa
estimulant en vena, i ens hauríem arribat a estimar, estic segur.
El nomenat anteriorment senyor osonenc no crec
que sàpiga qui es la Mare
Teresa de Calcuta, i es possible també que per ell estigui be
que això sigui així.
A vegades es millor la falta de coneixement,
que el dit: A siiiiiiiiiii, la dels “indieeeeets”
No crec que sàpiga tampoc de solidaritat, ni
de cooperativisme, ni de igualtats. Viu en un mon diferent, on l’èxit, l’arrogància,
els cotxes i les senyores luxosos/as son el seu horitzó i, o l’ha tocat, o el
tocarà ben aviat aquest horitzó.
Amb aquesta mateixa ma amb que ha tocat aquest
suposat èxit, tocarà al fill de la veïna, a la/el amant, al del quiosc de
diaris, a un client, a un nen que surt de la guarderia li rascarà el caparró, comprarà
loteria i tocarà la venedora cega, es lleparà la punteta del dit índex per a
passar el full del diari que rellegeix en veu mooolt baixa al bar, tossirà al
metro, escopirà a terra al carrer...
I, com si fos una malària o un dengue
qualsevol, anirà encomanant el seu estat a totes les persones.
Cada dia al CAP rebrà (nomes de dia, a la nit
tanquen) de deu a dotze consultes de persones, amb els mateixos símptomes.
- “Amb el que ens esta caient a sobre, no mes ens faltaria tenir que passar
per urgències.
I si hem de pagar la visita ?”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada